Paraules en l'aire amb sons perduts

Paraules al vent amb sons perduts

La fulla

La fulla cau com a gotes d'aigua.
Amb la seva balançor que és un primor.
Va planatjant fins que abaix s'escora, o arriba un animal.

La fulla la seva fisonomia va canviant fins que a la fi arriba el seu esperat final.
A poc a poc perd la seva força del que mos recorda el que és i el que era,
la fulla no espera fer-se inmontal.

A la fi arriba que ja no queda d'ella ni un sol bri,
aquest bri s'ha mesclat amb altres trosos del que eren i del que són,
i axí és el món amb la seva terra,
mescla de vida i de transform.

D'elles no heu diries que són un poc de tu i de mi,
tot té el seu fí.


Pinya Dorada
L'oració és com pinya daurada amb pètals d'amor.
És la flor més preuada pel Nostre Senyor.
Està amagada,
per molts ni tals sols valorada.
Es troba just a la vora del camí,
del vianant, o del pel·legrí.
joia daurada devora del que de tu, se vol fruir

Sons de la mar en calma

Melosos tons que a la riba entonau una dolça remor de com si fos i no fos una cançó, fent tots junts un conjunts de sons.
A la riba romp l'onada començant a vegades per un costat i com si fos un xorrac a l'altre costat acabau.
Entre un to i l'altre hi ha tot un seguit de notes enlairant, a més de les espugnes d'aigua que se van elevant tot i així entonant amb la remor de cada cant.


En les mans de bac



















Altre temps era un home honrat i aceptat dintre de la societat.
Pare de fill i espós amb treball dintre del poblat.
Què va passar per què avui visqui tembalatjant?
De dia va d'aquí cap allà per un got de vi o anisat

A la nit va a passar-la baix del porxat que hi ha a l'església entre un cossiol i l'altre com si fos un bon jaç.
Què ha passat a la societat?
Avui la dona ja no'n vol més,
ni a l'home que va gat.
Avui si pot d'ell se'n desfar.
Pobre dona un temps que va haver d'aguantar!


La flame del cor















Dintre del cor paratge amagat de la lluna i el sol, de la pluja i el vent,

De tot renou t'escaus menys dels cors aventurers,
que com infants renovers et busquen i ramenen,
fins que a dintre s'hi cau.


El gaudir de les flors


Tan se val de roses, de malves,com del jasmí més perfumat
A mi les roses i totes les altres flors
són com a regals als ulls de les millors joies,
que ha posat el millor orfebre de la creació.
Siguin les dels cims de les altes muntanyes,
com les del desert més polsegós
totes les flors són per mi aromes d'amors del creador.
Aromes no olorades, aromes destil·lades,aromes concentrades en flascons multicolors.

A mi les que m'agraden són les que oloren a amor i no a putrefacció.
També en tenim i són grans, com la flor del dragó és de colors marrons i ocres,
són grosses que hi cabeu vós.
Flors dels estanys,
flors de molts d'anys,
flors d'un dia,
flor de dia,
flor de nit
Qui les ha gaudit?
És assortat el que les mira de dia i de nit